Història

 Durant segles, el mercat es feia en diversos carrers i places de la ciutat. Inicialment es tenia la presència física del bestiar, però posteriorment, durant els anys setanta del passat segle XX, els diversos controls sanitaris van comportar la supressió del producte, encara que va continuar viva l’assistència dels operadors: ramaders, fabricants de pinso, pagesos, comerciants, mediadors, tractants, transportistes i un llarg etcètera d’oficis i professions lligades al món rural. Va ser el 24 de febrer de l’any 1984 que es van constituir les primeres comissions de preus, la del porcí i la del boví. Ràpidament la publicitat del preu va esdevenir un element important dels mecanismes del mercat.
 
Durant els primers anys de funcionament de la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, es van habilitar unes instal·lacions, de propietat municipal, mentre s’estudiava la futura ubicació de la Llotja. Finalment va ser a l’edifici anomenat «El Sucre» on la Cambra de Comerç de Barcelona va poder oferir uns espais adients per a l’activitat: sala de llotja, sala de contractació —l’anomenada Sala Sert—, sales per a les comissions de preus. La divulgació dels preus es va fer per diversos mitjans, el més apreciat dels quals és el lliurament del full de preus tan bon punt acaba la sessió de cada comissió.
 
Mitjançant la Resolució del director general de Producció i Indústries Agroalimentàries de data 31 d’octubre de 1985, es va inscriure la Llotja i Mercat en Origen de Vic en el Registre Especial de Mercats en Origen (DOGC núm. 620 de 2-XII-1985) i posteriorment es va inscriure amb caràcter definitiu per resolució de data 2 de desembre de 1988, i era l’entitat gestora del mercat en origen la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
 
Des de l’inici l’assistència d’operadors a la Llotja va ser molt important, d’un nombre superior al miler cada dissabte. En aquests últims temps, a causa de l’abandonament de l’activitat per part de molts ramaders, la concentració de grans produccions, la integració del bestiar en sectors determinats i els nous sistemes de comunicació, ha baixat el nombre d’operadors de manera substancial, però el contacte humà i el tracte personal, en definitiva, continuen sent elements indispensables del mercat. Si bé és cert que ha baixat la necessitat d’assistir a 52 mercats a l’any, no ha deixat de ser una acció indispensable trobar-se per fer tractes, tot i que potser a més llarg termini; no es pot obviar un fet inherent a la naturalesa humana com és el de parlar per tal d’arribar a acords.
 
El mercat disposa d’una regulació estatutària que vehicula el seu funcionament i el dels seus òrgans: la Junta Rectora de la Llotja i les comissions de preus, aquestes últimes formades per un nombre paritari de compradors i venedors amb la finalitat de consensuar el preu o, si escau, sotmetre a votació la decisió quan no es dóna l’acord.
 
Actualment estan en estudi noves formes de comercialització dels productes per mitjà de la intervenció de la Llotja, tant mitjançant la constitució i la gestió d’un mercat de futurs especialitzat en el porcí, com mitjançant altres fórmules que siguin d’utilitat per als operadors, de manera que s’ofereixi seguretat en les produccions, els lliuraments i els preus.

Llotja de Contractació i Mercat en origen de Vic | 902 448 448 ext. 1038 | C. Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 | Edifici El Sucre | 08500 Vic | T 93 889 54 14 | F 93 883 39 49 | llotjadevic@cambrabcn.org
DADES CORPORATIVES | NOTA LEGAL